LA VEU DE LA GENT GRAN – ESPECIAL CONXI FAR – COM HEM DE TRACTAR LES FAKE NEWS?
Aquesta emissió de La Veu De La Gent Gran ha estat molt interessant pel tema tractat. Totes les de Conxi Far estan sent interessants pel seu contingut, però en aquesta ocasió ho ha estat de manera superlativa ja que no tan sols afecta a la gent d’edat avançada, també ho fa amb una gran variació d’edats, des del jovent- especialment vulnerable- fins a la gent gran, també d’alta vulnerabilitat.
Aquest és el vídeo del programa. Tal com s’esmenta, hi ha un seguit de dades que cal tenir en conta. En aquesta pàgina, Conxi Far fa un resum de tot allò que s’hi ha dit i s’ofereix els enllaços de pàgines web que resulten molt útils. El text ho explica molt be.
COM DETECTAR LES FAKE NEWS?
Notícies falses (Fake News):
“Sabíeu que, segons un estudi del MIT, una notícia falsa té un 70% més de probabilitats de ser compartida a les xarxes socials que una de veritable?”
“Les fake news són informacions falses que semblen certes, i que es difonen per enganyar, manipular o generar emocions.”
🔵 TIPUS DE FAKE NEWS
- Titulars sensacionalistes
“‘Descobreixen una cura miraculosa del càncer en una planta de l’Amazones!’ — Això és habitual: titulars exagerats perquè hi facis clic i ho comparteixis.”
- Notícies totalment inventades
“Exemple: Durant les eleccions dels EUA del 2016, es va difondre que el papa Francesc donava suport a Donald Trump. Fals. Però milions de persones s’ho van creure.”
- Contingut fora de context
“L’any 2023 es va fer viral un vídeo d’aldarulls a França que en realitat era de feia anys. Però es va utilitzar per generar por en plena crisi migratòria.”
- Imatges o vídeos manipulats
“Deepfakes: vídeos on veiem algú dir una cosa que mai ha dit. Ja s’ha utilitzat aquesta tecnologia per manipular discursos de polítics.”
🔵 COM ES PROPAGUEN?
“Les fake news no es mouen soles. Som nosaltres qui les compartim. I les xarxes socials amplifiquen aquest poder”
Causes:
Velocitat: Compartim abans de llegir.
Confirmació: Compartim allò que reforça el que ja creiem.
Manca de verificació: No comprovem les fonts.
Exemple real:
“A l’Índia, un rumor viral a WhatsApp sobre segrestadors de nens va provocar linxaments. Tot era fals. Van morir persones innocents.”
🔴 PER QUÈ SÓN PERILLOSES
Impacte polític:
“Les fake news poden canviar el resultat d’unes eleccions. Recordem què va passar amb Cambridge Analytica i Facebook.”
Impacte en la salut:
“En plena pandèmia, els bulos sobre les vacunes van provocar por, rebuig i malaltia.”
Impacte social:
“Divideixen les societats. Ens fan desconfiar els uns dels altres. Alimenten l’odi, el racisme i la xenofòbia.”
Reflexió:
“Una mentida ben explicada, compartida milers de vegades, pot tenir més força que la veritat.”
🟢 COM DETECTAR-LES?
Aquí tens tres claus fàcils que vull que recordis:
🟢 1. Dubta del que et genera una emoció forta
“Si una notícia et fa enfadar, espantar-te o indignar-te molt… alerta! És molt probable que estigui manipulada.”
🟢 2. Verifica la font
“Ho diu un mitjà fiable? Té autor? Hi ha altres fonts que confirmin el mateix?”
🟢 3. Revisa la data, les imatges i els enllaços
“Moltes fake news reutilitzen imatges antigues o tretes de context.”
Eines per comprovar:
Google Reverse Image https://images.google.es/
Maldita.es (Espanya) https://maldita.es/
Newtral https://www.newtral.es/
Snopes (EUA) https://www.snopes.com/
Chequeado (Argentina) https://chequeado.com/
Verificat (Catalunya ) https://www.verificat.cat/
Consells pràctics:
No comparteixis si no n’estàs segur.
Ensenya als altres: avis, fills, amics.
Sigues part del canvi: promou el pensament crític.
“En un món inundat de mentides… ser algú que busca la veritat, ja és un acte de valentia.”
